Llocs d'interés

Llocs d'interés

Nucli Urbà

Església de Sant Antoni i Sant Dídac

Aquesta església va ser construïda en el segle XIX en dos fases com a ampliació de l'antic rectorat dels moriscos (segle XVI), que constituïx la capella de la Comunió annexa. L'estil del conjunt és neoclàssic, encara que actualment ha sigut reformada. En l'interior podem trobar diferents imatges com la Divina Aurora, Sant Antoni de Pàdua i Sant Dídac d'Alcalá, a part de tres retaules neoclàssics en fusta tallada i decorada.

palmeres esglesia
Vista del Campanar                                  Façana de l'església de Sant Antoni i Sant Dídac

Carrer Major

Este carrer es caracteritza per tindre un traçat amb corbes poc marcades que donen al conjunt una sèrie d'estretiments i eixamplaments ben peculiars dins de l'esquema de l'urbanisme del segle XVII i XVIII pròpies de la zona. A més, podem trobar edificis amb façanes molt riques en reixes i elements ornamentals típics de l'arquitectura eclèctica i modernista.

carrer-major major
Façanes modernistes del C/ Major Carrer Major

En altres carrers es poden veure cases típiques de llaurador predominants en l’últim terç del S.XVIII i el primer terç del S.XX amb portals grans per als carruatges i amb façanes amb rellotges de sol i ceràmiques de diferents sants. En aquest sentit, es pot trobar una gran quantitat de rellotges de sol en diferents cases.

També, al Carrer Major, es troba la Casa Abadia d’estil neogòtic i antiga residència del rector.

casa-abadia
Façana de la Casa Abadia

Ruta natural i arqueològica

Museu Arqueològic

El museu de Rafelcofer disposa de tota una sèrie de restes arqueològiques tant de l'època ibèrica com a romana descoberta en el Rabat, que són de vital importància per a conéixer la cultura ibèrica i la romanització en la comarca de la Safor. Per a visitar el museu, cal confirmar cita prèvia amb l'Ajuntament.

museu002 museu01
Restes de ceràmica trobades a l'Ermita de Sant Miquel i al Rabat, respectivament

El Rabat i Sant Miquel

Al nord-oest de Rafelcofer es troben les muntanyes del Rabat i de Sant Miquel que constituïxen una bonica ruta paisatgista i històrica per tot el terme municipal. Atés que són dos muntanyes amb altures molt poc elevades, passejar per elles no resulta res complicat i oferix al visitant una bonica i agradable visió de tota la comarca, a més del seu important valor arqueològic. 

El Rabat, també conegut com Muntanya de la Creu, és un xicotet monticle de 176m d´altura i més de 1km de longitud, situat entre els termes de Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa i La Font d'En Carros, pròxim al Castell del Rebollet.

La cima plana, i part del vessant Sud i Nord, conegut com a Pla de la Creu, estan ocupades per les restes del que va haver de ser una gran població ibèrica de nom desconegut i és de gran riquesa en jaciments prehistòrics datats entre la mitat del S.V a. C i els primers anys del S.I a. C.

Excavacions al Poblat Ibèric del Rabat en els anys 80

 

En terme de L´Alqueria de la Comtessa, i dins del vèrtex geodèsic, es troben les crides Taules de la Llei, dues enormes pedres llises, crides així per la seua similitud amb les conegudes taules de la llei esmentades a la Bíblia. En la seua cara nord es troba la Fonteta de Quaresma, xicoteta excavació destinada a la recollida de les infiltracions produïdes per la pluja i que hui en dia és una àrea recreativa.

A nivell botànic, podem trobar tota una sèrie de varietats de plantes aromàtiques i medicinals, així com una esplèndida vista panoràmica, ja que des de la seua cima es pot contemplar tota la Safor.

Junt amb la muntanya Rabat, es troba la muntanyeta de Sant Miquel una xicoteta muntanya de 54m d’altura, apèndix semi-aïllat de la muntanya del Rabat i situat al sud-oest del terme municipal de L’Aquería de la Comtessa al cim de la qual es troba l’ermita dedicada Sant Miquel Arcàngel, però que és propietat de La Font d'En Carròs. L’ermita, d’estil gòtic del S. XVI, està edificada sobre una anterior, i es coneixen restes d’una vila romana.

La seua situació estratègica, prop del Camí de Xàtiva, conduïa des de la ciutat romana de Saetabis (Xàtiva) fins al port de Diànium (Dénia) i constituïa un eix de comunicació.

La trobada en el S.XIX de dos esteles funeràries amb inscripció llatina en terme de Rafelcofer, situades en el S.I, es relaciona amb la probable existència d’una necròpolis imperial.

L’existència d’una vila rústica alt imperial en la muntanya de Sant Miquel, demostren, segons les excavacions que van desenterrar restes arqueològiques monumentals, que aquest és un jaciment clau per a l’estudi dels inicis de la romanització en la Comarca de la Safor.

També es poden trobar restes de ceràmica romana en les partides de la Vega i de l'Alcudiola.

rabat ermita
Muntanya del Rabat Ermita de Sant Miquel

Ruta de l'aigua

Molins i Partidors d'aigua

Rafelcofer es troba rodejat per una gran quantitat de camps de taronger, distribuïts en diferents partides. La Huitena, la Runa, el Caragol, Sotaia, l'Horteta, els Olivars, l'Alcudiola, el Racó, la Vega i el Rabat rodegen el poble i oferixen al visitant un agradable passeig entre tarongers, especialment plaent a la primavera on es pot apreciar l’intensa olor de la flor del taronger que inunda tot el terme de Rafelcofer.

A més de delectar-se amb el paisatge agrícola, Rafelcofer oferix un recorregut pels diversos partidors d’aigua, tan típics d’aquesta localitat. Construïts en 1849 , però d’origen islàmic, i situats als dos extrems del poble, els partidors d’aigua, junt amb els diferents molins, de Bas o del mig, el de Sant Miquel , el de Fayos i el de l'Alcudiola, van contribuir al creixement socioeconòmic de la població ja que constituïen una font de riquesa per a la implantació i explotació intensiva de cultius de regadiu i per a l’aprofitament de l’energia de l’aigua per mitjà dels molins.

partidor cano03
Partidors d'aigua

  

 

Adjunts

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31